Introducció als transductors de feix angular Tmteck
Inspecció de feix angular
La tècnica del feix angular (ona de tall) s’utilitza per provar xapes, plaques, canonades i soldadures. Es col·loca una falca de plàstic entre l'objecte de prova i el transductor amb una pel·lícula d'acoblament entre el transductor i falca. La falca de plàstic permet que l'ona sonora entri a l'objecte de prova en un angle. El feix de so es reflecteix de nou al transductor com en les proves de feix recte.
Inspecció de feix angular 2
Sovint les proves de feix recte no troben cap defecte. Per exemple, si el defecte és vertical i prou prim, no reflectirà prou so cap al transductor per fer saber al provador que existeix. En casos com aquest, s’ha d’utilitzar un altre mètode de proves d’ultrasons. L'altre mètode de proves d'ultrasons és la prova de feix angular. Les proves de feix angular utilitzen una incidència diferent dels 90 graus. En les proves de contacte, es col·loca un bloc de plàstic angulat entre el transductor i l'objecte per crear l'angle desitjat. Per a les proves de feix angular en sistemes d’immersió, no cal un bloc de plàstic perquè el transductor es pot inclinar simplement a l’aigua.
 |
 |
 |
 |
Si l’angle d’incidència es canvia per ser diferent de 90 graus, es produeixen ones longitudinals i un segon tipus d’ona sonora. Aquestes altres ones s’anomenen ones de tall. Com que l’ona va entrar en un angle, no viatja directament a través del material. Les molècules de l'objecte de prova s'atrauen entre elles perquè els sòlids tenen forts enllaços moleculars. Les molècules que transporten el so són atretes per les seves molècules circumdants. A causa de l’angle, aquestes molècules que transporten el so s’atrauen atraient forces en una direcció perpendicular a la direcció de l’ona. Això produeix ones de tall, o ones les molècules de les quals viatgen perpendicularment a la direcció de l'ona.
Les proves de feix d’angle i un canvi en l’angle d’incidència també creen complicacions addicionals. Recordeu que quan una ona toca una superfície en un angle, es refractarà o es doblegarà quan entri al nou mitjà. Així, les ones de tall i les ones longitudinals es refractaran a l'objecte de prova. La quantitat de refracció depèn de la velocitat del so en els dos mitjans entre els quals viatja l'ona. Atès que la velocitat de les ones de tall és menor que la velocitat de les ones longitudinals, els seus angles de refracció seran diferents. Mitjançant la llei de Snell, podem calcular l’angle de refracció si sabem la velocitat del so del nostre material.
Es selecciona un angle per assegurar que s’obté un ressò a partir de sospites de fallades. Aquests són sovint els defectes més perjudicials, per exemple, la manca de fusió a les parets laterals soldades i a l’arrel, o les esquerdes. Els angles de la sonda que s’utilitzen generalment per a gruixos variables d’acer són els següents:
a. 70 falca: 0,250 a 0,750 polzades de gruix
b. 60 falca: 0,500 a 2,00 polzades de gruix
c. 45 falca: 1.500 o més de gruix
S'han d'utilitzar sondes operades en altres angles, depenent de la posició del defecte en el material que es prova i per a casos especials en seccions més primes. La freqüència ha de ser prou baixa com per evitar una atenuació excessiva.
Els transductors i falques angulars de feix s’utilitzen normalment per introduir una ona de cisalla refractada al material de prova. Un recorregut sonor en angle permet que el feix de so entri de costat, millorant així la detectabilitat dels defectes dins i al voltant de les zones soldades.
Hora de publicació: 26-set-2021